COM PARLEM ALS INFANTS

Ens hem parat mai a reflexionar sobre aquest fet que sembla tan natural?

Bé doncs, la importància de “com ho fem” és cabdal per establir una relació de qualitat i de respecte envers els infants.

Des de ben petits els infants necessiten que la persona que en té cura es preocupi d’ells, els parli, els expliqui tot allò que farà i que posi veu a les accions, anticipant a l’infant tot allò que li interessa saber perquè forma part de la seva vida.

Hem de parla’ls-hi amb molta cura sempre, però sobretot ho hem de fer en el moment de les atencions, com és l’hora dels àpats i el canvi de bolquer. D’aquesta manera l’infant pot viure i sentir que hi ha moments durant el dia en els quals l’educadora està única i exclusivament per ell.

Les paraules que utilitzem amb els infants han de donar seguretat, han de descriure l’acció que estem fent, demanant respectuosament la seva participació, que donin sentit a les emocions, no jutgin ni etiquetin i que demanin permís a l’infant abans de fer qualsevol cosa amb ell.

L’escolta hauria de ser empàtica, estan sempre atents a les seves demandes, a allò que l’infant ens manifesta no només a nivell verbal sinó que també cal tenir en compte altres llenguatges; aprenen a escoltar els gestos, les accions i els seus silencis. És molt important escoltar al nadó quan pren la iniciativa i no només quan nosaltres li ho demanem.

Amb la resposta hauríem d’aconseguir que ell se senti bo i competent, que li aporti seguretat i que vegi que estem atents a ell. Tot això amb un to de veu serè i ferm però no intensiu per no interferir en el grup d’infants.

Les paraules precises, l’escolta empàtica i les respostes adequades dins d’un context acollidor afavoriran a crear una relació comunicativa molt rica entre l’ infant i l’adult.

Per a què una persona creixi sana cal que les seves necessitats bàsiques estiguin cobertes, que el nadó estigui net, descansat i alimentat a nivell físic, però també alimentat a nivell emocional, s’ha de sentir valorat, estimat i segur de sí mateix i per això caldrà respectar l’autonomia de cada nen i nena i crear un entorn on l’infant sigui capaç de créixer amb seguretat.


                                                                                                                                                    Anna

Joc a la taula de llum

Aquestes darreres setmanes, hem preparat una sala de llum, on hi tenim una taula de llum i diferents materials per manipular-hi (materials translúcids de diferents colors, materials opacs, materials naturals, materials amb forats...).

Hi anem en petits grups de 4-5 infants per tal  que l'ambient sigui tranquil i puguin experimentar concentrats en la seva activitat.

Quan hi entren es mostren intrigats per la nova experiència. Mostren interès per l'entorn i responen participant activament amb el nou material.

Hi aprenen molts continguts matemàtics en aquesta proposta: les propietats dels objectes (transparent, translúcid, opac, color), fan classificacions de materials segons les seves propietats, fan patrons, treballen els nombres (molts, pocs, un, dos), experimenten amb les mesures (les mides i les distàncies) i també la geometria amb les formes i la posició dels objectes.

Mireu que interessats i concentrats estan!

VINCLES

Bon dia famílies!

Ja fa un parell de mesos que estem compartint experiències, i mica en mica, hem anat creant la nostre petita “nova” família. S’ha creat un vincle entre la família i l’escola, i això ha estat gràcies a la vostre confiança en nosaltres.

Com molts estudis afirmen:

Els éssers humans des del naixement, necessitem tenir cobertes les nostres necessitats bàsiques (alimentació, higiene, protecció, afectivitat...).

D’aquestes necessitats bàsiques, n’hi ha una que és essencial per al desenvolupament humà: establir vincles afectius. Això vol dir crear relacions especials amb algunes persones del nostre entorn més proper (família, escola, veïns, ...)

L’infant durant el primer any de vida busca la interacció i és aquí on la mirada hi té un paper molt important.

Aquí podeu veure un recull d’alguns dels moments que hem pogut viure a l’escola, la càmera, només capta el moment, el segon de fer la foto, però, darrera hi ha tot un seguit de vivències que ens ha portat a crear aquests vincles.