Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ARTICLES. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ARTICLES. Mostrar tots els missatges

26 de març 2015

Els hàbits d'autonomia

 
Els infants tenen mocs constantment i és necessari netejar-los amb respecte, i fer-los partícips d’aquest fet. Això vol dir que els avisem abans d’anar a netejar-los els mocs.

Creiem que és molt important que els infants siguin conscients que han d’estar nets i per a què aconsegueixin això els hem d’ajudar. És per aquest motiu que tenim el mirall a l’alçada de l’infant per a què quan tinguin mocs es puguin veure i relacionar la seva sensació amb la seva imatge. Al costat d’aquest mirall hi tenim un dispensador de mocadors per a què es puguin netejar mentre es veuen. Primer els informem que tenen mocs i després esperem un temps per veure si ells mateixos se’ls netegen. Si no ho fan, després d’avisar-los, els hi traiem amb un mocador de paper.
Donem molta importància a l’higiene personal, igual que a tots els moments de cura dels infants, i per això no parlem als infants dels mocs com una cosa lletja o desagradable, ja que és un fet molt normal i quotidià.
 

 

 
 
 
 
 
 

9 de febr. 2015

Fer "fitxes" a la la llar d'infants?

Hola!
Avui volem compartir amb vosaltres un text extret de l'article "fer fitxes a la llar d'infants?". L'autora és Maria Teresa Miró Cubias i es va publicar el 12 de juny de 2013 a la página web "educació infantil 0-3".
Trobareu l'article complert al següent enllaç "Fer fitxes a la llar d'infants?"

Durant molts anys s’ha pensat que els infants aprenien perquè tenien al costat un adult que els ensenyava i que ells, els infants, havien d’assimilar tot allò que aquest li explicava, deia o proporcionava. Era a partir d’això que podien aprendre.

Però aquest temps ja ha passat, avui dia s’entén de forma majoritària que els infants aprenen quan tenen al seu voltant adults que els proporcionen afecte i seguretat i quan se’ls proporcionen els materials adequats per tal que ells realitzin el seu coneixement del món, quan se’ls fan preguntes o propostes interessants i quan són ells mateixos els protagonistes del propi aprenentatge tot generant hipòtesis, tenint la possibilitat de comprovar-les i permetent també l’experimentació de sentiments d’autoeficàcia.

Aleshores, com és que encara hi ha llars d’infants o escoles bressols que segueixen fent fitxes, quan ni la legislació vigent ni la concepció pedagògica actual sobre l’aprenentatge al 0-3 ho recomanen?

Se’ns acudeixen uns quants motius pels quals els infants no haurien de fer fitxes a les llars d’infants.

· Perquè no és necessari que els infants més menuts reprodueixen allò que hauran de fer durant molts anys de la seva vida: estar asseguts a una cadira moltes hores al dia.

· El fet de fer fitxes obeeix a un desig d’igualar aquest cicle educatiu a altres cicles o etapes superiors, com si d’aquesta manera l’atenció que s’ofereix fos de major qualitat.

· No té en compte els principis bàsics de la LEC per aquesta etapa ni el Decret 101/2010 que la desenvolupa, on queda clar que cal partir de la curiositat de l’infant.

· No té en compte els processos de maduració neurològica de l’ésser humà que determinen que la maduració nerviosa del tòrax es produeix des de la part més interna (columna) a la més externa (mans). Atenent a aquest procés de desenvolupament, demanar tasques que precisin exercir la motricitat fina no estaria d'acord amb les possibilitats motrius d'un infant menor de 3 anys

· Demanar als infants que estiguin molta estona asseguts impedeix un adequat desenvolupament motriu.

· No té en compte els descobriments neurocientífics que demostren que l’infant aprèn manipulant.

· No té en compte l’assoliment de les capacitats, aquestes habilitats o fites de desenvolupament que permeten identificar-nos com a persones i que han de ser el referent durant tota l’educació infantil.

· Difícilment fer fitxes permet col·laborar en el desenvolupament global de l’infant, quan aquesta hauria de ser la nostra prioritat.
L'equip

5 de des. 2014

La importància, durant el primer any, del moviment autònom

Per al nen, la llibertat de moviments significa la possibilitat, en les condicions materials adequades, de descobrir, experimentar, perfeccionar i viure, a cada fase del seu desenvolupament, les seves postures i moviments.

Per això té necessitat d'un espai adaptat als seus moviments, de roba que no el travi, d'un terra sòlid i de joguines que el «motivin».
 
 

 
Hem de confiar en el saber fer i en la força de l’organisme viu i intel·ligent. No és necessària la intervenció directa de la persona adulta per al desenvolupament sa i global de la motricitat.
 
 
Estem convençudes que els infants poden fer allò que es proposen, confiem en les seves capacitats. L’infant aprèn a aprendre i a dur a terme fins al final tot allò que ha començat.
 
 
 
 
 
"Durant el desenvolupament dels seus moviments, l'infant aprén no sols a girar-se de panxa avall o a donar tombs, a anar de quatre grapes, a aixecar-se o caminar, sinó que també aprén a aprendre. Aprén a estar ocupat amb alguna cosa, o a agafar interés per alguna cosa, a provar, a experimentar. Aprén a conéixer l'alegria i la felicitat, les quals signifiquen el seu éxit, és a dir, són el resultat de la seva propia i pacient constancia". Emmi Pikler
 

 

 


 

12 de nov. 2014

PUBLICACIÓ A ALMENARA EQUIPAMIENTOS

Hola a tots i totes!
Ja es troba al blog de l'empresa de mobiliari infantil ALMENARA la documentació que vam fer sobre l'espatllera el curs passat.
Ho podeu veure al vídeo que us presentem o clikant a l'enllaç que trobareu a sota.
Esperem que us agradi tant com a nosaltres!!!

 
 


ALMENARA EQUIPAMIENTOS

13 de des. 2013

COM PARLEM ALS INFANTS


Ens hem parat mai a reflexionar sobre aquest fet que sembla tan natural?

Bé doncs, la importància de “com ho fem” és cabdal per establir una relació de qualitat i de respecte envers els infants.

Des de ben petits els infants necessiten que la persona que en té cura es preocupi d’ells, els parli, els expliqui tot allò que farà i que posi veu a les accions, anticipant a l’infant tot allò que li interessa saber perquè forma part de la seva vida.

Hem de parla’ls-hi amb molta cura sempre, però sobretot ho hem de fer en el moment de les atencions, com és l’hora dels àpats i el canvi de bolquer. D’aquesta manera l’infant pot viure i sentir que hi ha moments durant el dia en els quals l’educadora està única i exclusivament per ell.

Les paraules que utilitzem amb els infants han de donar seguretat, han de descriure l’acció que estem fent, demanant respectuosament la seva participació, que donin sentit a les emocions, no jutgin ni etiquetin i que demanin permís a l’infant abans de fer qualsevol cosa amb ell.

L’escolta hauria de ser empàtica, estan sempre atents a les seves demandes, a allò que l’infant ens manifesta no només a nivell verbal sinó que també cal tenir en compte altres llenguatges; aprenen a escoltar els gestos, les accions i els seus silencis. És molt important escoltar al nadó quan pren la iniciativa i no només quan nosaltres li ho demanem.

Amb la resposta hauríem d’aconseguir que ell se senti bo i competent, que li aporti seguretat i que vegi que estem atents a ell. Tot això amb un to de veu serè i ferm però no intensiu per no interferir en el grup d’infants.

Les paraules precises, l’escolta empàtica i les respostes adequades dins d’un context acollidor afavoriran a crear una relació comunicativa molt rica entre l’ infant i l’adult.

Per a què una persona creixi sana cal que les seves necessitats bàsiques estiguin cobertes, que el nadó estigui net, descansat i alimentat a nivell físic, però també alimentat a nivell emocional, s’ha de sentir valorat, estimat i segur de sí mateix i per això caldrà respectar l’autonomia de cada nen i nena i crear un entorn on l’infant sigui capaç de créixer amb seguretat.


                                                                                                                                                    Anna


28 de nov. 2013

VINCLES


Bon dia famílies!

Ja fa un parell de mesos que estem compartint experiències, i mica en mica, hem anat creant la nostre petita “nova” família. S’ha creat un vincle entre la família i l’escola, i això ha estat gràcies a la vostre confiança en nosaltres.

Com molts estudis afirmen:
Els éssers humans des del naixement, necessitem tenir cobertes les nostres necessitats bàsiques (alimentació, higiene, protecció, afectivitat...).

D’aquestes necessitats bàsiques, n’hi ha una que és essencial per al desenvolupament humà: establir vincles afectius. Això vol dir crear relacions especials amb algunes persones del nostre entorn més proper (família, escola, veïns, ...)

L’infant durant el primer any de vida busca la interacció i és aquí on la mirada hi té un paper molt important.


Aquí podeu veure un recull d’alguns dels moments que hem pogut viure a l’escola, la càmera, només capta el moment, el segon de fer la foto, però, darrera hi ha tot un seguit de vivències que ens ha portat a crear aquests vincles.