La xerrada sobre els conflictes que vam
organitzar el passat dijous 23 d’octubre a la llar d’infants va tenir molt
d’èxit.
Hi van assistir 11 famílies i 4 mestres de
l’escola.
Al finalitzar la trobada vam preguntar a les
famílies si havia sigut una estona profitosa i tots van coincidir en què va ser
molt amè escoltar la Marta Seguí, que va posar exemples molt clars i que van
aprendre estratègies sencilles per abordar els conflictes amb els seus fills/es
així com a entendre el perquè es podien produir aquestes situacions.
A sota us deixem el text del power point que vam projectar per totes aquelles famílies
interessades que no hi van poder assistir.
Al segon trimestre tornarem a organitzar una
xerrada. Més endavant us preguntarem quin és el tema que més us interessaria
parlar.
ELS CONFLICTES ENTRE ELS INFANTS
Els conflictes són
una part de la relació entre els infants, i també una part de la relació entre
els adults.
Pensem en un conflicto.
Pensem en com ens comportem davant d’un conflicte.
Per què s’origina un conflicte?
Causes ambientals:
Temperatura
Aspectes organitzatius
Aspectes espacials
Temps...
Aspectes interns de l’infant:
Cansament,
Aparició de les dents,
Naixement d’un germà/na,
Moment maduratiu,
Territorialitat,
Falta d’empatia...
Quina ha de ser l’actitud de l’adult?
Posar-nos a la pell de l’infant, empatitzar amb ell.
No culpar-lo, jutjar-lo o humiliar-lo.
Buscar el perquè, l’origen del conflicte.
Acompanyar l’infant i donar-li una alternativa.
No tenir rencor o recordar els conflictes més tard.
Ser un model de comportament.
Què hem de tenir en compte en conflictes als 0-3?
Els infants aprenen amb el model, no amb consignes. Per tant, l’adult ha de ser un bon model.
Els infants funcionen, actuen per impulsos, no raonen com els adults.
Davant de les agressions, cal tenir present que l’infant no té cap intenció, no sap perquè ho fa. És un impuls. Sobretot cal no oblidar que els infants d’aquesta edat no tenen “mala intenció”. L’adult cal que oblidi el que li agradaria que fos i, en canvi, mirar el que es pot fer, el que cal canviar (espais, horaris, materials,etc.)
Els límits han de ser clars, ferms i amables.
Quin llenguatge hem d’utilitzar durant un conflicte?
Llenguatge clar, si posem un límit, els infants han d’entendre’l clarament.
Parlar de l’acció que ha comès l’infant i no de la seva personalitat.
No cridar, els crits condueixen a més crits.
No castigar, els infants són massa petits per pensar en què han fet i decidir que no ho faran més.
No humiliar, ningú es mereix que l’humiliïn sigui de l’edat que sigui.
EL MOVIMIENTO SE DEMUESTRA ANDANDO DIÓGENESLa nostra manera de tractar els infants esdevé energia que els infants es transmeten entre ells.
Nosaltres hem de donar exemple, sempre, en totes les situacions.
Veiem el conflicte com una situació negativa, l’hem de fer evolucionar en una cosa constructiva, per a què els nostres petit/es aprenguin de les dificultats i millorin amb elles.
Pensem en com ens comportem davant d’un conflicte.
Per què s’origina un conflicte?
Causes ambientals:
Temperatura
Aspectes organitzatius
Aspectes espacials
Temps...
Aspectes interns de l’infant:
Cansament,
Aparició de les dents,
Naixement d’un germà/na,
Moment maduratiu,
Territorialitat,
Falta d’empatia...
Quina ha de ser l’actitud de l’adult?
Posar-nos a la pell de l’infant, empatitzar amb ell.
No culpar-lo, jutjar-lo o humiliar-lo.
Buscar el perquè, l’origen del conflicte.
Acompanyar l’infant i donar-li una alternativa.
No tenir rencor o recordar els conflictes més tard.
Ser un model de comportament.
Què hem de tenir en compte en conflictes als 0-3?
Els infants aprenen amb el model, no amb consignes. Per tant, l’adult ha de ser un bon model.
Els infants funcionen, actuen per impulsos, no raonen com els adults.
Davant de les agressions, cal tenir present que l’infant no té cap intenció, no sap perquè ho fa. És un impuls. Sobretot cal no oblidar que els infants d’aquesta edat no tenen “mala intenció”. L’adult cal que oblidi el que li agradaria que fos i, en canvi, mirar el que es pot fer, el que cal canviar (espais, horaris, materials,etc.)
Els límits han de ser clars, ferms i amables.
Quin llenguatge hem d’utilitzar durant un conflicte?
Llenguatge clar, si posem un límit, els infants han d’entendre’l clarament.
Parlar de l’acció que ha comès l’infant i no de la seva personalitat.
No cridar, els crits condueixen a més crits.
No castigar, els infants són massa petits per pensar en què han fet i decidir que no ho faran més.
No humiliar, ningú es mereix que l’humiliïn sigui de l’edat que sigui.
EL MOVIMIENTO SE DEMUESTRA ANDANDO DIÓGENESLa nostra manera de tractar els infants esdevé energia que els infants es transmeten entre ells.
Nosaltres hem de donar exemple, sempre, en totes les situacions.
Veiem el conflicte com una situació negativa, l’hem de fer evolucionar en una cosa constructiva, per a què els nostres petit/es aprenguin de les dificultats i millorin amb elles.
