Fer "fitxes" a la la llar d'infants?

Hola!
Avui volem compartir amb vosaltres un text extret de l'article "fer fitxes a la llar d'infants?". L'autora és Maria Teresa Miró Cubias i es va publicar el 12 de juny de 2013 a la página web "educació infantil 0-3".
Trobareu l'article complert al següent enllaç "Fer fitxes a la llar d'infants?"

Durant molts anys s’ha pensat que els infants aprenien perquè tenien al costat un adult que els ensenyava i que ells, els infants, havien d’assimilar tot allò que aquest li explicava, deia o proporcionava. Era a partir d’això que podien aprendre.

Però aquest temps ja ha passat, avui dia s’entén de forma majoritària que els infants aprenen quan tenen al seu voltant adults que els proporcionen afecte i seguretat i quan se’ls proporcionen els materials adequats per tal que ells realitzin el seu coneixement del món, quan se’ls fan preguntes o propostes interessants i quan són ells mateixos els protagonistes del propi aprenentatge tot generant hipòtesis, tenint la possibilitat de comprovar-les i permetent també l’experimentació de sentiments d’autoeficàcia.

Aleshores, com és que encara hi ha llars d’infants o escoles bressols que segueixen fent fitxes, quan ni la legislació vigent ni la concepció pedagògica actual sobre l’aprenentatge al 0-3 ho recomanen?

Se’ns acudeixen uns quants motius pels quals els infants no haurien de fer fitxes a les llars d’infants.

· Perquè no és necessari que els infants més menuts reprodueixen allò que hauran de fer durant molts anys de la seva vida: estar asseguts a una cadira moltes hores al dia.

· El fet de fer fitxes obeeix a un desig d’igualar aquest cicle educatiu a altres cicles o etapes superiors, com si d’aquesta manera l’atenció que s’ofereix fos de major qualitat.

· No té en compte els principis bàsics de la LEC per aquesta etapa ni el Decret 101/2010 que la desenvolupa, on queda clar que cal partir de la curiositat de l’infant.

· No té en compte els processos de maduració neurològica de l’ésser humà que determinen que la maduració nerviosa del tòrax es produeix des de la part més interna (columna) a la més externa (mans). Atenent a aquest procés de desenvolupament, demanar tasques que precisin exercir la motricitat fina no estaria d'acord amb les possibilitats motrius d'un infant menor de 3 anys

· Demanar als infants que estiguin molta estona asseguts impedeix un adequat desenvolupament motriu.

· No té en compte els descobriments neurocientífics que demostren que l’infant aprèn manipulant.

· No té en compte l’assoliment de les capacitats, aquestes habilitats o fites de desenvolupament que permeten identificar-nos com a persones i que han de ser el referent durant tota l’educació infantil.

· Difícilment fer fitxes permet col·laborar en el desenvolupament global de l’infant, quan aquesta hauria de ser la nostra prioritat.

L'equip

LA PANERA DELS TRESORS

Avui us volem presentar una de les propostes que oferim al grup de petits.La panera dels tresors consisteix a oferir una panera als infants, la qual conté objectes de diferents materials que pretenen desenvolupar els sentits dels infants i la descoberta, i així conèixer diferents característiques d'aquests: temperatura, pes, forma, color, olor, so...


Amb aquest joc, l'infant desenvolupa la coordinació d'ulls, mà i boca, ja que pot accedir fàcilment als objectes i portar-los a la boca per conèixer-los.
    

És una activitat d'exploració i proporciona als infants la possibilitat d'interessar-se per tot allò que té al davant. El nen ha d'estar assegut al costat de la panera sobre una catifa, ja que en molts casos l’infant encara no sap caminar, i així té un lloc propi on poden jugar còmodament tres nens alhora com a molt. Cal evitar interferències i afavorir sempre la lliure exploració, manipulació, concentració i atenció.

Amb aquesta activitat l’infant aprèn sol i per ell mateix. L'adult, amb la seva presència i atenció, li dóna seguretat i confiança.

EL DINAR

 

Avui us volem explicar el valor que té per nosaltres l'estona del dinar amb els vostres fills i filles.

El moment del dinar és un moment de plaer per l’infant i de relació entre aquest i l’adult de referència: l’infant s’alimenta per créixer, per viure.

És un moment que aporta múltiples aprenentatges a l’infant:

- Neixen pautes socials: és un moment de comunicació entre adult infant i entre infants.

- Entren en joc molts aprenentatges d’autonomia com per exemple, dominar la cullera, poder seure a taula per un mateix i aprendre a no embrutar-se.

- S’aprenen pautes culturals: utilitzar els estris adequats i adaptar-se a les maneres de fer pròpies de la nostra cultura.

És un moment en el que les emocions juguen un paper molt destacat, és per això que li donem tanta importància i ho planifiquem tant.

Comencem doncs amb el dinar a la falda amb els més petits.

Establim torns, per tal que puguin anticipar quan serà el seu moment i així estar més tranquils. També preparem l’espai perquè els infants que no dinen puguin continuar interessats en diverses propostes mentre arriba el seu torn.

La mestra s’apropa a l’infant que dinarà, li mostra el pitet, li posa i el convida a seure a la falda, a prop de la taula alta, per dinar.

La taula camilla ens facilita que l’aliment estigui a una alçada adequada per la mestra i també per l’infant, i alhora, l’estar més elevats, permet una certa distància amb la resta del grup.

La mestra, en tot moment, està atenta al cos de l’infant, que parla de les seves emocions. L’infant sap que pot repercutir en les accions de l’adult i participar de forma activa en aquest moment. S’estableix un veritable diàleg entre els dos, que afavoreix que el dinar es converteixi en un moment de plaer, de relació i d’aprenentatge.

Quan veiem que un infant mostra interès per participar de forma més activa en el dinar, és capaç de seure per si mateix a una cadira i sap agafar correctament el got, considerem que és un bon moment per oferir-li el menjar a la taula.

Aquest canvi es fa de forma progressiva i és en el berenar quan es comença a introduir, ja que el temps és més breu, hi ha menys quantitat d’aliment... i tot això facilita un domini progressiu de la situació.

A mida que l’infant creix, el moment del menjar comença a esdevenir un acte col·lectiu i social, on s’inicien relacions amb els iguals i es comparteixen converses interessants. És el moment on l’infant comença a compartir els àpats amb la resta d’infants del grup.

 Els infants del grup es distribueixen en petits grups, cadascú en una taula, amb la mestra que acompanya a cada grup. 

Aquest és un moment en què l’infant, si està interessat pot participar en tot el procés de forma activa: parant taula, recollint el seu plat, etc...

 

 

Gràcies per la vostra atenció!