El moment del dinar és un moment de plaer per l’infant i de relació entre aquest i l’adult de referència: l’infant s’alimenta per créixer, per viure.
És un moment que aporta múltiples aprenentatges a l’infant:
- Neixen pautes socials: és un moment de comunicació entre adult infant i entre infants.
- Entren en joc molts aprenentatges d’autonomia com per exemple, dominar la cullera, poder seure a taula per un mateix i aprendre a no embrutar-se.
- S’aprenen pautes culturals: utilitzar els estris adequats i adaptar-se a les maneres de fer pròpies de la nostra cultura.
És un moment en el que les emocions juguen un paper molt destacat, és per això que li donem tanta importància i ho planifiquem tant.
Comencem doncs amb el dinar a la falda amb els més petits.
Establim torns, per tal que puguin anticipar quan serà el seu moment i així estar més tranquils. També preparem l’espai perquè els infants que no dinen puguin continuar interessats en diverses propostes mentre arriba el seu torn.
La mestra s’apropa a l’infant que dinarà, li mostra el pitet, li posa i el convida a seure a la falda, a prop de la taula alta, per dinar.
La taula camilla ens facilita que l’aliment estigui a una alçada adequada per la mestra i també per l’infant, i alhora, l’estar més elevats, permet una certa distància amb la resta del grup.
La mestra, en tot moment, està atenta al cos de l’infant, que parla de les seves emocions. L’infant sap que pot repercutir en les accions de l’adult i participar de forma activa en aquest moment. S’estableix un veritable diàleg entre els dos, que afavoreix que el dinar es converteixi en un moment de plaer, de relació i d’aprenentatge.
Quan veiem que un infant mostra interès per participar de forma més activa en el dinar, és capaç de seure per si mateix a una cadira i sap agafar correctament el got, considerem que és un bon moment per oferir-li el menjar a la taula.
Aquest canvi es fa de forma progressiva i és en el berenar quan es comença a introduir, ja que el temps és més breu, hi ha menys quantitat d’aliment... i tot això facilita un domini progressiu de la situació.
A mida que l’infant creix, el moment del menjar comença a esdevenir un acte col·lectiu i social, on s’inicien relacions amb els iguals i es comparteixen converses interessants. És el moment on l’infant comença a compartir els àpats amb la resta d’infants del grup.
Els infants del grup es distribueixen en petits grups, cadascú en una taula, amb la mestra que acompanya a cada grup.
Aquest és un moment en què l’infant, si està interessat pot participar en tot el procés de forma activa: parant taula, recollint el seu plat, etc...
Gràcies per la vostra atenció!
