Estimades famílies,algunes de vosaltres ens comenteu darrerament que els vostres fills i filles no descansen prou a la nit, es mostren neguitosos i tenen malsons.
Us adjunto un text que pertany al llibre "Entre pares i fills" de Carme Thió de Pol que parla sobre el son per si us pot ser d'ajuda. Aprofitem també per recomanar-vos aquest llibre ja que tracta diferents temes que us poden ajudar a conèixer millor als vostres fills/es. A l'escola el teniu a la vostra disposició, només l'heu de demanar!
“Cap als dos o tres anys, els criatures comencen a tenir malsons a la nit i a experimentar pors nocturnes. Realment, semblaria que un infant ben tractat no hauria de tenir motius per tenir temors. Tanmateix, els temors nocturns els pateixen, en major o menor grau, gairebé tots els infants en algun moment de la seva evolució.
Entre el dos i els tres anys, els infants entren en una fase crítica de la seva evolució: estan deixant de ser nadons per començar a ser independents; necessiten afirmar la seva personalitat confrontant-se als pares, però al mateix temps se senten indefensos; volen ser independents, però la seva independència els fa por; volen ser grans i petits alhora. A l’infant d’aquesta edat li és imprescindible encara l’atenció i l’afecte dels pares per viure, i tanmateix, créixer comporta la separació, la independència i l’autonomia. Aquesta crisi pertorba la tranquil·litat del nen, el porta a comportar-se de manera inestable i, entre altres possibles conseqüències, li provoca pors nocturnes (fantasies d’abandonament dels pares, fantasies de soledat o pèrdua, situacions d’impotència, etc.).
L’ajut dels pares ha d’anar sempre encaminat a transmetre als fills la seguretat en el seu afecte, la seguretat que els agrada estar amb ells. És necessari que els pares sàpiguen explicar les raons de les seves absències, i és imprescindible que el nen s’assabenti de cada separació que s’ha de produir: perquè va a l’escola, perquè els pares van a la feina, perquè és hora d’anar a dormir. A l’infant no se li ha d’evitar el dolor dels comiats, perquè cada vegada que els pares marxen sense que els fills se n’adonin, va disminuint la seguretat que senten respecte als seus pares i van augmentant les possibilitats de fomentar les fantasies d’abandonament. A més, els nens i les nenes només podran superar el conflicte de separar-se dels pares en la mesura que siguin conscients de la separació i comprenguin que és temporal, perquè els pares sempre tornen.
Per altra banda, és important que quan els temors nocturn apareguin, el nen se senti comprès i assistit. És bo fer-li una estona de companyia fins que es tranquil·litzi; es pot deixar una miqueta de llum i la porta oberta si així ho vol.
Portar el petit a dormir a l’habitació dels pares pot ser més còmode, però no solament no ajuda a solucionar el conflicte, ja que el manté en estat de latència, sinó que en pot generar d’altres i impedir que el nen superi aquesta etapa en l’edat adequada i d’una manera sana, és a dir, afirmant la seva personalitat.”
-ENTRE PARES I FILLS-
Carme Thió de Pol
Càlam Editorial Barcanova 1994
1.jpg)
.jpg)
2.jpg)
4.jpg)
3.jpg)
